MUSICNAUTES: de gener 2014

REGGAE (anys 70)

El Reggae és un estil de música que sorgeix als anys setanta a Jamaica i que deriva del Mento (música tradicional), Ska (anys 50, molt importants pel seu desenvolupament foren els Soundsystem, furgonetes amb equips de so en les que els DJs de l'època punxaven les novetats musicals americanes del Jazz, R'n'B i Soul a les places de la capital, Kingston) i Rocksteady (anys 60) i amb influències del R'n'B i el Soul.

Es troba molt vinculat al moviment dels Rude Boys (joves dels guetos de Jamaica, com Trenchtown, que vivien en una crua situació econòmica, sense possibilitat de gaudir de l'optimisme generalitzat a causa de la independència de l'illa i abocats a la delinqüència) i als Rastafaris.

Tant el Reggae com l'Ska i el Rocksteady es van popularitzar ràpidament, sorgint altres formacions destacades a altres països com Anglaterra.

Us deixo alguns exemples dels diferents estils musicals perquè us en feu una idea i uns documentals en els que podreu ampliar la informació sobre aquestes tendències musicals i el seu desenvolupament. A més, si voleu gaudir d'aquesta música online, podeu fer-ho a Raspinu Radio Reggae (cliqueu l'enllaç!). També podeu accedir a informació diversa a travès d'aquesta web: www.reggae.es

MENTO

Lord Fly and His Orchestra, Mabel

The Jolly Boys, Rehab
(cover de la cançó d'Amy Whinehouse)

SKA

Desmond Dekker, Isrealites

Madness, One Step Beyond

The Specials, A Message To You Rudy

ROCKSTEADY

Johnny Nash, Hold Me Tight

Hopeton Lewis, Take It Easy

Phyllis Dillon, Don't Stay Away

REGGAE

Bob Marley, Could You Be Love

Bob Marley, Jamming

Bob Marley, Redemption Song

DOCUMENTALS

Història del Reggae (en castellà)

Rocksteady, The Roots Of Reggae (documental de la BBC, els subtítols surten per defecte en portuguès, però si accediu a la configuració els podeu traduir al castellà)

Vida de Bob Marley

Coneixeu grups actuals de Reggae, Ska o Rocksteady? Segur que sí..
Compartiu-los amb nosaltres!!!

Altres tendències del Rock (anys 70)

La diversificació de l'escena Rock durant els anys setanta és una de les característiques que millor defineixen l'escena musical d'aquesta dècada. Hem vist com sorgeixen estils com el Glam, el Hard Rock o el Rock Progressiu i, tot i que no podem abastar la gran quantitat de bandes de l'època, no podem acabar sense parlar de tendències com el Tecno Rock, amb Kraftwerk, i el Rock Llatí, amb Carlos Santana.

Aquí us en deixo alguns exemples!

Kraftwerk, Radioactivity (1975)

Carlos Santana, Evil Ways (1969)

Carlos Santana, Oye Como Va (1970)

Carlos Santana, Black Magic Woman (1970)

Tot i que és molt possible que conegueu al Carlos Santana per aquesta cançó, guanyadora de dos Grammy Latinos l'any 2000.

Carlos Santana i Maná, Corazón Espinado (1999)

HEAVY METAL (anys 70)

Al llarg de la dècada dels 70 es donarà la transició del Hard Rock o Rock Dur al Heavy Metal, potenciant i exagerant encara més les seves característiques, centrant la temàtica de les lletres en temes místics, satànics o fantàstics i fomentant una estètica molt concreta (cabells llargs, cuir, botes, pantalons cenyits, elements medievals, de bruixeria i satanisme...).

Durant els 80 sorgiran multitud de subestils a partir del Hard Rock i el Heavy Metal. A la pàgina web Map Of Metal podeu consultar-los, escoltar algunes de les cançons i veure els videoclips.

Tingueu sempre present que de vegades no és fàcil catalogar a un grup en un estil o un altre, i això suposa que puguem situar-los en tendències diferents. Penseu que les etiquetes que els hi posem han de ser una eina que ens ajudi a entendre els diversos estils i que sovint els podrem trobar catalogats de formes diverses.

I ara anem a sentir música!!!

AC DC, It's a long way to the top (1975)

AC DC, Highway To Hell (1979)

AC DC, Thunderstruck (1990)

Si voleu conèixer millor aquesta banda australiana i al seu primer vocalista, Bon Scott (mort l'any 1980), podeu veure aquest documental: Bon Scott- A Tribute (subtitulat al castellà).

Metallica, Master of Puppets (1986)

Metallica, Nothing Else Matters (1990)

Aerosmith, I Don't Wanna Miss a Thing (1998)

HARD ROCK (anys 70)

Amb el Hard Rock ens trobem amb seccions rítmiques molt potents, solos de guitarra impossibles, veus agudes i enèrgiques, distorsionadors, sonoritzacions molt potents i riffs inconfusibles. Aquí teniu exemples de les tres bandes més significatives de la primera meitat dels setanta.

Black Sabbath, Paranoid (1970)

Led Zeppelin, Black Dog (1971)

Led Zeppelin, Stairway to Heaven (1971)

Deep Purple, Smoke on the Water (1972)

GLAM ROCK (anys 70)

Com ja hem explicat a classe, el Glam Rock engloba tot un seguit d'estils musicals i s'unifica gràcies a la seva estètica, amb una imatge frívola, sofisticada i plena de color (maquillatge i purpurina, pentinats impossibles, robes brillants, sabates de plataforma...), i amb una gran teatralitat als escenaris.

Davant la imatge de mascle-rock que dominava als 70, els artistes del Glam es van rebel·lar donant un ús masculí a elements que social i tradicionalment estaven associats a les dones, jugant amb una certa ambigüitat sexual, i exhibint una actitud descarada i provocativa. Aquí en teniu alguns exemples:

Queen, Bohemian Rhapsody (1975)

Queen, Somebody To Love (1976)

Queen, I Want To Break Free (1984)

David Bowie, Space Oddity (1969)

David Bowie, Life On Mars? (1971)

David Bowie, Starman (1972)

Queen i David Bowie, Under Pressure (1981)

ROCK PROGRESSIU i ROCK SIMFÒNIC (anys 70)

Les característiques fonamentals del Rock Progressiu i del Rock Simfònic, sorgits als anys 70, són l'experimentació sonora (encara que això suposi un perjudici de l'estructura formal de la cançó), que donarà lloc a cançons llargues i melòdiques, a instrumentacions i harmonies complexes i a la cerca de nous timbres (amb l'ús dels sintetitzadors, per exemple), i l'elaboració de discos conceptuals, en els que els diversos temes musicals que el componen venen unificats per un tema comú.

Alguns dels músics i bandes que podem encabir en aquests estils musicals són:

Pink Floyd, Another Brick In The Wall (1979)

Aquesta cançó denunciava les dures regles que existien a l'educació formal de les escoles, on es tractava als alumnes com a part d'una cadena de producció, trencant la possibilitat de crear persones amb la capacitat de pensar per sí mateixes. Penseu que les coses han canviat?

L'any 1980 a Sudàfrica, la cançó fou adoptada com a himne protesta entre els estudiants negres que lluitaven contra l'aparheid. La resposta del govern fou prohibir-la el mateix any doncs consideraven que incitava als joves a produir disturbis.
La cançó forma part de la pel·lícula The Wall (1982, Alan Parker).
Aquí teniu un enllaç amb més informació i en aquest enllaç una llista de reproducció de la pel·lícula a youtube.

Pink Floyd, Money (1973)

Aquesta cançó també conté una important crítica social.
Us deixo la lletra traduïda per què podeu jutjar per vosaltres mateixos.

Dinero, aléjate
Consigue un ejemplo con más paga y tu “O.K.”
El dinero es un gas
Agarra ese dinero con ambas manos y haz una fortuna
Coche nuevo, caviar, ensueño de cuatro estrellas
Creo que me voy a comprar un equipo de fútbol.

Dinero, vuelve.
Estoy bien, Jack, quita tus manos de mi mentón
El dinero es un acierto
No me des esa mierda disfrazada de caridad
Estoy en el equipo móvil de alta fidelidad de primera clase
Y creo que necesito un jet Lear

El dinero es un crimen
Compartidlo justamente pero no tomen ni una rebanada de mi pastel
El dinero, según dicen
Es la raíz, de todo el mal de hoy
Pero si pides un aumento no es ninguna sorpresa que no te lo concedan.

Continuem amb un altre artista important per aquest moviment musical, es tracta del guitarrista Frank Zappa.

Frank Zappa, Muffin Man (1975)

Frank Zappa, Zoot Allures (1976)

ELS ANYS 70

Com sabeu, els ideals de la joventut dels seixanta i la voluntat de canviar el món, durant els setanta es viuen com una utopia. El públic jove ja no connecta amb els seus ídols i vol que es parli de la seva realitat.
Els mitjans de comunicació i les cases discogràfiques fan un negoci de la música Pop i Rock, per tant, la qualitat de la música se subordina a aquests interessos. Després de la crisi de 1973, a les petites cases discogràfiques i als grups més locals els va ser molt difícil subsistir. Això va afavorir encara més la creació de monopolis, tant de grups consolidats com de discogràfiques.
D'altra banda, la música es diversifica en nombrosos estils diferents, reflex de la diversitat social del moment.
A les següents entrades podrem veure algunes d'aquestes tendències musicals, espero que les gaudiu!

La portada censurada dels Beatles

La portada més controvertida del grup anglès The Beatles fou la que es va editar per la publicació del disc Yesterday and Today als Estats Units el juny de 1966. Coneguda amb el sobrenom del "carnisser", la fotografia mostra als components del grup vestits amb davantals blancs, envoltats de nines decapitades i amb trossos de carn.

John Lennon va defensar la fotografia del disc amb la següent argumentació:

"La portada és tan rellevant com Vietnam. Si el públic pot acceptar quelcom tan cruel com la guerra, aleshores pot assimilar aquesta portada"

Però, tot i que van esborrar amb aerògraf les taques de sang als vestits, les botigues americanes es van negar a vendre el disc i, al cap de cinc dies d'haver-se editat, va aparèixer amb una nova portada.

Si voleu conèixer millor la història d'aquesta portada, cliqueu en aquest enllaç.

Els anys 60 a Europa

La música americana arribarà a Europa, però al llarg d'aquests anys el viatge musical també serà de tornada donat l'èxit de grups anglesos com The Beatles, de Liverpool, i The Rolling Stones, de Londres. Aquest fluxe de música europea cap als Estats Units rebrà el nom de british invasion; a partir d'aquest moment la música ja no tindrà un únic centre.
A banda de l'èxit d'aquestes bandes, a Anglaterra es desenvolupa el moviment MOD (de l'anglès modernist), amb grups com The Who, The Kinks o The Animals. En aquest enllaç podeu trobar més informació sobre ells.

Però ara anem al que ens interessa, escoltem la seva música!!

Començarem amb cançons dels Beatles, que originaran el que avui en dia coneixem com a música Pop, i dels Rolling Stones, representants del Rock. Fixeu-vos en les diferències formals i estètiques que trobem entre ells, de les que ja hem parlat a classe.

The Beatles, Twist and Shout (1963)