ROCK ALTERNATIU i GRUNGE

El terme Rock Alternatiu sorgeix als anys 80 per descriure una nova manera de fer Rock, sense posar l'èmfasi en l'èxit o les vendes, que es desenvolupa dins d'un circuit underground, donant-se a conèixer a través del boca a boca i enregistrant els seus àlbums a discogràfiques independents. Per tant, no podem parlar d'un estil musical homogeni.

Tot i definir-se als seus inicis pel rebuig al mercantilisme, la indústria musical acabarà per situar molts d'aquests grups dins de l'òrbita comercial.

It's the End of the World as We Know It, R.E.M. (1987)

Losing My Religion, R.E.M. (1991)

 Under the Bridge - Red Hot Chili Peppers (1991)

Basket Case - Green Day (1994)

Wonderwall - Oasis (1995)

Song 2 - Blur (1997)

El Grunge sorgeix a mitjans dels 80 a la ciutat de Seattle com a subgènere del Rock Alternatiu, recuperant les sonoritats del rock dur i del punk.

L'any 1991 fou clau per l'eclosió del grunge amb la publicació del Nevermind de Nirvana així com Ten de Pearl Jam i Badmotorfinger de Soundgarden. El seu èxit va provocar que les ràdios comercials comencessin a programar aquest tipus de música, a la vegada que les grans multinacionals discogràfiques, impacients per treure-li partit, van començar a contractar a grups alternatius.

Alive, Pearl Jam (1991)

Do the Evolution, Pearl Jam (1998)

Outshined, Soundgarden (1991)

Smells Like Teen Spirit, Nirvana (1991)

Come As You Are, Nirvana (1991)

MTV Concert acústic, Nirvana (18 de novembre de 1993)
Aquí us deixo una llista de reproducció amb algunes de les cançons del concert. A youtube també podeu trobar vídeos dels assajos previs al concert.

Un terme que engloba diferents corrents musicals, i que sovint pot donar peu a confusions, és el de música independent. Generalment el relacionem amb aquells grups musicals que decideixen situar-se voluntàriament fora dels circuits més comercials (dominats per les grans multinacionals) i que editen els seus discos amb petites companyies discogràfiques independents, tot i que també pot ser utilitzat com a una altra estratègia de marketing per apropar-se a aquell públic que es vol situar fora dels grans èxits del mainstream.